Ella, Ell i l'altra

ELLA

Ella considerava el món massa sensible i massa sentimental. A Ella li agradaven les coses més dures, la cruel realitat del moment, tot i que, alhora, li fes repèl per què també li mostrava la part sentimental i afectiva de la humanitat. Ella admirava la gent que amagava els vertaders sentiments, i no suportava que els homes ploressin (i encara menys les dones). Ella mirava la gent com si fos superior a ells, i quan la veies pel carrer i resseguies les seves cames tan ben fetes i les seves corbes marcades, arribaves fins al cap, del que semblava que sortís un eix que solament li permetia anar amb el cap ben alt i tot el que això implicava. A Ella li agradava veure com la gent demanava diners, i sempre amb aquell estil inconfusible, els deixava un bitllet, o dos. Els ulls agraïts del pobre al que havia fet feliç, s’obrien amb una gran alegria; i això, a Ella, l’enorgullia i li reafirmava la seva superioritat. No ho feia pas per bondat, ho feia per la satisfacció pròpia que allò li produïa. Ella no creia en fer l’amor. Ella no volia ser un objecte sexual. Ella no estimava. Ella mai havia estimat. Ella mai estimaria. Mai. Ho tenia ben clar. El món era una mentida, per a Ella. Tot era una mentida per a Ella. Ho sabia molt bé. Però Ella no era dèbil ni sentimental. Ella era freda. Ella era dona sense ser dona.

ELL

Ell era un home. Ell era un home com qualsevol altre. Ell era un home qualsevol. Ell no tenia res d’especial. Ell era sensible, tot i que, amb ella havia arribat a ser dur perquè havia descobert que així li agradava més i la podia posseir més. Ell l’estimava, però, alhora, la odiava. Ell l’estimava pel seu cos, pel “feeling”, per com era Ella. Ell l’odiava per què Ella s’enganyava a Ella mateixa i al món. Ell creia que en el món hi havia de tot: gent sensible i gent freda i superficial. Ell ho acceptava. A Ell no li molestava. Ell volia fer la seva vida. Ell volia una dona, un parell de fills, una caseta...i tot el que un home pugui desitjar. Ell també anhelava tenir –de tant en tant- alguna aventura, molt breu, però molt intensa i apassionada, perquè Ella era massa freda al llit amb Ell. Ell se sentia inferior a Ella. Ell s’humiliava per fer-la sentir millor. Ell, ja no sabia com era Ell.

L’ALTRA

L’altra considerava el món massa insensible i massa cruel. A l’altra li agradaven les coses sentimentals, no com la realitat del moment, tot i que sabia que tota la humanitat tenia un part altruïsta i afectiva que no deixava entreveure. L’altra admirava la gent capaç de mostrar i expressar les seves emocions i creia que era bo que els homes ploressin per descarregar-se de les tensions i preocupacions (així com les dones). L’altra mirava la gent amb ànsies d’ajudar-los, i quan la veies pel carrer i resseguies les seves cames tan normals i el seu cos agradable de mirar i arribaves fins al cap, et topaves amb una mirada sincera i una expressió natural i franca. A l’altra no li agradava veure com la gent demanava diners, i sempre que en duia a sobre els en donava i això la feia sentir millor interiorment. L’altra quan estava amb un home, era perquè l’estimava i no suportava practicar sexe sense amor. No utilitzava els homes pel seu plaer sexual. L’altra ho estimava tot: la gent, la natura, el món...i també estimava algun home. L’altra havia estimat, temps enrere. L’altra tornaria a estimar, hi estava disposada. Sempre estimaria. Ho tenia ben clar. L’altra no es creia que el món fos una mentida. L’altra no es deixava enganyar: la gent amagava la sensibilitat dins seu i es feien els durs, però això no els feia més dolents. L’altra ho

sabia molt bé. Però, l’altra no era així. L’altra era sensible. L’altra era dona i es sentia dona.

AHIR

Una parada d’autobús. Ella estava asseguda en un banc llegint una revista que, amb les seves mans fines, blanques i suaus, sostenia a l’alçada de la seva cara. Tenia una de les llargues cames sobre l’altra i amb el cap ben alt feia veure que llegia la revista. Quan passava algú pel seu davant, el mirava de reüll de cap a peus, i estossegava forçosament per tal que aquella persona la mirés. Això la feia sentir bonica i l’ajudava a augmentar la seva autoestima.

Ella es va asseure en el banc més proper al que estava Ella. Ella el va mirar de reüll. Ell la va mirar, tot i que les seves mirades no es van creuar. Ell no podia deixar de mirar-la. Ell feia veure que llegia el diari, però de reüll se la mirava. Ell va poder observar com Ella mirava cada persona que passava i que aquests la miraven a Ella (quan tossia) i els ulls se’ls obrien tant com se li havien obert a Ell en veure-la.

L’altra va passar per davant d’Ell i d’Ella. L’altra no es va girar en sentir-la tossir. L’altra es va recolzar en un fanal unes passes més enllà de cara a ells dos. L’altra el mirà a Ell i es va somriure a sí mateixa de veure un home enamorat. A l’altra li agradava que la gent mostrés els seus sentiments i que no se n’amaguessin. L’altra va seguir la mirada d’Ell i es topà amb Ella, asseguda al banc, fent veure que llegia. No li agradà. La trobà freda i superficial. Se n’adonà pel seu posat de superioritat i a la cara un rictus marcat i les faccions forçades per tal que de semblar més dura. S’adonà que cada vegada que passava algú, Ella tossia perquè la miressin. A l’altra això no li agradà.

L’autobús va arribar. Ell es va aixecar com un talòs i va ensopegar amb la paperera perquè no podia deixar de mirar-la. L’altra somrigué. Ella va introduir, molt elegantment, la revista dins la bossa de mà, es va posar l’americana plegada a l’avantbraç esquerre i es va penjar la bossa al costat dret. Ella el va mirar a Ell. Ella li va somriure. L’altra la va mirar amb repugnància i es situà davant la porta de l’autobús disposada a pujar-hi. Ella, de forma molt subtil, li va donar un cop de cul i la va avançar. Ella pujà a l’autobús. L’altra es va indignar i quan estava a punt de tornar-hi a pujar, Ell, enfavat i sense adonar-se’n, li donà una empenta i entrà a l’autobús. Ell quedà clavat al primer esglaó de l’escala de l’autobús a dos mil·límetres del cul d’Ella. Ella va pagar al conductor amb una rialla forçada que mostrava unes dents blanques i brillants. El conductor va obrir els ulls, sorprès, i li va retornar el somriure, cosa que la va fer sentir molt millor interiorment. Ella va seguir pujant els esglaons movent els malucs de forma accentuada per què sabia que Ell li estava mirant el cul. Ell li estava mirant el cul. Ell va entrar sense pagar. L’altra va pujar darrera d’Ell i el conductor li va cobrar els dos bitllets. L’altra no va dir res. El conductor no la va mirar de la mateixa manera que l’havia mirat a Ella, i, fins i tot, la va tractar amb cert despit. Ella es va asseure en un banc de dues places, talment com si esperés que aquell gos que la seguia i no parava de bavejar s’assegués al seu costat. Ella es va situar a la plaça que estava al costat de la finestra. Va girar el cap i va mirar per la finestra amb un rictus de superioritat. Ell es va asseure a la plaça que quedava buida al costat d’Ella. L’altra quan va acabar de pagar, es va asseure dues places més enrere per seguir mirant-los.

AVUI

L’altra ha anat a la parada de l’autobús, com cada dia. L’altra no hi va de gust, ja que sap que s’hi trobarà amb Ell i Ella, com cada dia. L’altra ja està farta de veure’ls cada dia. L’altra no suporta comprovar com Ella juga amb els sentiments d’Ell i com Ell s’ha convertit en el seu humil servidor, talment com el primer dia que els va esguardar de lluny i que estaven junts sense estar-ho. L’altra encara no entén com entre Ell i Ella ha pogut sorgir cap relació. L’altra suposa que Ella no el considerava a Ell de la suficient categoria. Ella no el considerava de la suficient categoria, però li feia gràcia. A l’altra li sap greu per Ell. L’altra veu que avui fan tard, ho troba estrany, ja que no és com cada dia. L’altra s’asseu al banc on sempre seuen Ella i Ell. En el mateix banc on Ella estava asseguda el primer cop que les vides dels tres es van creuar. Ara, l’altra ja no pot mantenir-se indiferent davant la relació d’ells dos. L’altra també en forma part, encara que només sigui de manera indirecta i com a observadora.

Un pis compartit. Ella està cridant com cada matí. Ell, com cada matí, no sap si contestar escridassant-la o abaixant el cap com un gos penedit. Ella continua cridant de forma histèrica, com cada matí. Per primer cop des que estan junts, Ell s’ha atrevit a alçar-li la veu. Ella ha quedat amb la boca oberta i amb la paraula a mig dir. Ell ha abaixat el cap de cop, penedit. Ella ha respirat profundament. Ell ha abaixat més el cap i s’ha assegut amb les mans entre els genolls, talment com si esperés el seu retret. Ella li ha enviat un esguard fred i alhora intern i dolorós, mentre que els seus ulls s’han tornat cristal·lins. Ella ha mirat el rellotge: fa tard. Obre la porta del pis que comparteixen i se’n va. Ell prefereix quedar-se a casa, està desfet interiorment, sap que res no tornarà a ser com abans i creu que, a partir d’ara, Ella deixarà d’estimar-lo.

L’altra està esmorzant al cafè-restaurant de la cantonada on va cada matí amb les noies de la facultat. L’altra el veu a Ell entrar amb el cap cot i els ulls plorosos. L’altra no pot evitar de sentir un afecte especial per Ell. L’altra sent la necessitat d’anar a dir-li alguna cosa. Espera. Ella la mira. Es creuen les seves mirades, després de tant temps, avui s’han creuat les mirades i han dit més del que volien. L’altra s’ha aixecat, ha anat cap a Ell, han parlat i han acabat el dia junts.

Ell ha entrat al pis compartit amb Ella. Ella no hi és. Ell creu que així és millor. Entra a l’habitació. Ella està estirada al llit amb roba interior i en una posició que a Ell li ha recordat a una gata esperant que l’amanyaguin. Ell fa veure que no la veu i entra al lavabo. Ella es mou molt sigil·losament i deixa anar un “meeeeeeu” que a Ell li sembla ridícul. Ella s’aixeca i es passa tota l’estona fent-li carícies. Ella busca alguna cosa que Ell no està disposat a donar-li. Ell s’estira al llit i simplement deixa anar el “no en tinc ganes” més sec que pot. Ella es gira de costat fent veure que està dolguda. Ella està molt dolguda. Ell està sorprès, no entén el què passa: mai l’havia vist a Ella en aquell estat. Ella s’ha enamorat d’Ell. L’altra s’ha enamorat d’Ell. I Ell...Ell, ja no sap què creure.

DEMÀ

Ella li dirà que al cap de tres o quatre dies arribarà la seva germaneta a passar uns dies. A Ell no  li importarà per què estarà molt content de com li aniran les coses. Ell s’haurà convertit en un home fred i calculador. Ella serà la seva esposa bella i submisa. L’altra serà la seva amant, amb la que serà tendre i afectuós, no li farà falta ser dur i fred, per què l’altra és càlida i encantadora. Ell estimarà l’altra, però durà una doble vida: a casa l’esperarà Ella, i Ell podrà utilitzar-la pel sexe, no l’estimarà, simplement es limitarà a fer amb Ella tot el que Ella sempre havia fet amb Ell. La humiliarà sempre que pugui. Hi haurà nits que Ell no les passarà al pis compartit amb Ella, estarà amb l’altra. Ella no ho sabrà, però si s’atrevís a dir-li alguna cosa, Ell l’escridassaria i els següents set dies, Ella li faria la gateta cada nit. Ella preferirà no cridar. Ella confiarà en Ell. Ella l’estimarà a ulls clucs.

Quan arribi la germaneta, Ell sap que no podrà veure l’altra, almenys els primers dies –ha de ser un bon amfitrió-, però ja l’ha avisada. De totes maneres, ja haurà aprofitat els dies abans que arribi per quedar-se ben satisfet. Quan arribarà al pis compartit, com cada nit, Ell sap que Ella l’amanyagarà, com de costum i Ell la rebutjarà. A Ell li agrada rebutjar-la, i, si convé, potser la pegarà, i no serà el primer cop que ho faci.

El dia de l’arribada de la germaneta serà un dia qualsevol. Ell estarà a casa llegint el diari esperant que arribin. Ella l’haurà anat a buscar a l’estació. Ell sentirà com Ella obre la porta del pis compartit, però no s’aixecarà del sofà, simplement, es limitarà a plegar el diari i a mirar cap a la porta amb un rictus desinteressat i amb un somriure forçat als llavis.

Ella entrarà per la porta i li anunciarà l’arribada de la germaneta. Es sentiran rialles. Ell seguirà somrient, però en veure la germaneta, canviarà de cara. Ell no es podrà creure el que veu. Les dues germanes es miraran amb complicitat i Ell s’haurà d’aixecar del sofà i anar a saludar la germaneta, li haurà de fer dos petons...dos petons a la germaneta –que és l’altra-, a les galtes que ja haurà besat tants cops...I Ella es limitarà a dir “l’altra és la meva germana”. Ell ja no sabrà què dir, ni què fer...començarà a sentir-se inferior...a sentir-se tal com és realment...es sentirà humiliat, estafat, enganyat...s’indignarà, però reconeixerà el seu error: ser mascle en un món de dones.